VISCA LA CLASSE TREBALLADORA! #1deMaig

Manifest unitari Taula Sindical de Catalunya:

Dècades de capitalisme neoliberal han deixat la classe treballadora en una situació límit. La taxa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, com no, aquest escenari es ceba en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.

Les darreres reformes laborals han permès la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població.

Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats, fent que el número de persones que treballen en situació de pobresa no pari de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.

L’estafa de la Crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar Art 135  de la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes.

L’Estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra, ertzaintza, guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.

Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposen les la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població. Bona part dels anomenats “fons europeus de recuperació” seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distòpia neoliberal en que ens estem endinsant.

Però responem:

Com no pot ser d’una altra forma l’olla social fa senyals d’estar a punt d’esclatar. Les protestes per la repressió contra Pablo Hasel canalitzen l’empipament general existent contra la repressió, sigui a artistes, sindicalistes o lluitadors socials. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sinó fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural.

Des de la Taula Sindical de Catalunya exigim governi qui governi per aquest primer de maig de 2021:

  • Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat.
  • No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons pri- vats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys
  • Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessiti, Increment del SMI a 1300€.
  • Reducció de la jornada laboral a 30 hores, repartiment de tots els treballs
  • Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
  • Sanitat, dependència i educació públics 100%, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària
  • Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció
  • Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE’s.

En aquest context de lluites hem d’incrementar tant els espais de coordinació com d’enfortiment mutu per poder colpejar amb més força. Fem una crida a:

  • Les nostres afiliacions a  participar  en  aquells  col·lectius  anticapitalistes  i  socials que considerin. A unir les nostres mans, doncs la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita.
  • A la classe treballadora catalana: A organitzar-se cadascú/una en el sindicat combatiu que consideri. Aquesta és la clau que permetrà que les lluites obreres segueixin creixent i fent retrocedir la precarietat que ens ofega. No hi ha cap altra forma que nosaltres mateixes.
  • A les organitzacions i moviments socials: A centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA! VISCA L’1 DE MAIG!

Manifiesto 1 de Mayo 2019

SOLIDARITAT OBRERA BARCELONA

Todos sabemos por qué los trabajadores celebramos el 1 de mayo. Desde 1889 las organizaciones de trabajadores decidieron convertir esta fecha en una jornada de huelga y lucha contra el capital. Eligieron este día en recuerdo de 5 trabajadores anarquistas en EE.UU. (los mártires de Chicago) que habían sido ejecutados a raíz de su participación en huelgas que reivindicaban las 8 horas de trabajo. Desde entonces, trabajadores de todo el mundo salen a la calle en defensa de sus derechos sociales y laborales.

En la actualidad sigue siendo necesaria esa lucha, y más tras la larga década de recortes que hemos sufrido en nuestros derechos laborales. Desde el estallido de la crisis en 2008 han crecido la pobreza y las desigualdades, se ha precarizado el mercado laboral hasta dejar indefensos a los trabajadores, los salarios se han reducido y la situación de pobreza alcanza incluso a trabajadores con empleo, paralelamente a la existencia de un paro estructural que afecta sobre todo a jóvenes y mujeres.

Las causas de esta situación se encuentran, entre otras cosas, en un sistema capitalista depredador que sólo piensa en acumular beneficios, mientras los sindicatos mayoritarios, en lugar de enfrentarse a esta ofensiva neoliberal se convierten en colaboradores necesarios de un sistema que conduce a la humanidad hacia el abismo ecológico.

Continua llegint