VISCA LA CLASSE TREBALLADORA! #1deMaig

Manifest unitari Taula Sindical de Catalunya:

Dècades de capitalisme neoliberal han deixat la classe treballadora en una situació límit. La taxa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, com no, aquest escenari es ceba en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.

Les darreres reformes laborals han permès la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població.

Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats, fent que el número de persones que treballen en situació de pobresa no pari de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.

L’estafa de la Crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar Art 135  de la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes.

L’Estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra, ertzaintza, guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.

Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposen les la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població. Bona part dels anomenats “fons europeus de recuperació” seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distòpia neoliberal en que ens estem endinsant.

Però responem:

Com no pot ser d’una altra forma l’olla social fa senyals d’estar a punt d’esclatar. Les protestes per la repressió contra Pablo Hasel canalitzen l’empipament general existent contra la repressió, sigui a artistes, sindicalistes o lluitadors socials. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sinó fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural.

Des de la Taula Sindical de Catalunya exigim governi qui governi per aquest primer de maig de 2021:

  • Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat.
  • No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons pri- vats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys
  • Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessiti, Increment del SMI a 1300€.
  • Reducció de la jornada laboral a 30 hores, repartiment de tots els treballs
  • Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
  • Sanitat, dependència i educació públics 100%, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària
  • Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció
  • Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE’s.

En aquest context de lluites hem d’incrementar tant els espais de coordinació com d’enfortiment mutu per poder colpejar amb més força. Fem una crida a:

  • Les nostres afiliacions a  participar  en  aquells  col·lectius  anticapitalistes  i  socials que considerin. A unir les nostres mans, doncs la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita.
  • A la classe treballadora catalana: A organitzar-se cadascú/una en el sindicat combatiu que consideri. Aquesta és la clau que permetrà que les lluites obreres segueixin creixent i fent retrocedir la precarietat que ens ofega. No hi ha cap altra forma que nosaltres mateixes.
  • A les organitzacions i moviments socials: A centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA! VISCA L’1 DE MAIG!

Documental “Durruti: Hijo del Pueblo” i taula rodona amb el director, Gonzalo Mateos

Aquest documental utilitza diferents recursos audiovisuals com recreacions, animacions, entrevistes a familiars de Durruti i testimonis d’historiadors, sempre des del rigor de la recerca històrica.

El film ens endinsa en una trama històrica que va des de la vaga de l’any 1917 fins a la revolución social de 1936, passant per l’auge de la CNT, els anys del pistolerisme patronal, la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República.

Data i hora: Dissabte 10 d’Abril de 2021 a les 19h

Lloc: Ca la Sisqueta (Av. Santa Coloma, 104)

Inscripcions: Places limitades, imprescindible inscripció i confirmació al mail solidaritatobrera.sovb@gmail.com

Organitza: Solidaritat Obrera – Sindicat d’oficis varis de Barcelona

Col·labora: Ca la Sisqueta

https://www.facebook.com/events/604995920894313/

Comunicat de suport a Pablo Hasel

La detenció i empresonament de l’artista Pablo Hasel suposa l’atac definitiu a la llibertat d’expressió per part de l’estat espanyol, un estat de tot menys democràtic que busca silenciar i fer callar totes les veus crítiques del poble que exigeixen una llibertat real i no tutelada pels aparells repressius de l’estat, siguin polítics, judicials o policials.

L’estat espanyol reprimeix, emmordassa i empresona d’aquesta manera tota intenció crítica cap al que ells consideren els valors de la seva democràcia, digui’s monarquia, justícia, classe política o església. El mateix estat que permet que partits d’ultradreta tinguin espais electorals, públics i gratuïts, on fan apologia de la xenofòbia, del masclisme i del feixisme per a generar odi, és el mateix que empresona a un artista per exercir la seva professió.

Empresonar al missatger, a Pablo, no evita que el seu missatge sigui lliure si els que estem fora en fem ressò, a través de la solidaritat i la lluita, de les veritats que conté. Veiem massa assíduament que artistes, activistes o simples ciutadans són perseguits amb totes les forces de l’estat per simplement protestar o expressar les seves idees de manera pacífica, Pablo no ha estat el primer i lamentablement no serà l’últim si no ens mobilitzem de manera contundent i permanent. Veiem diàriament com  polítics, banquers o empresaris són declarats innocents per l’aparell judicial o senzillament ni són processats després d’haver aprofitat els seus llocs de privilegis per a saquejar, robar o evadir esl diners  del poble, aquests seran enaltits com a homes o dones d’estat, mecenes amb diners aliens o simplement monarques “campechanos” o “preparados” als quals no se’ls pot nomenar si no és per a enaltir-los i lloar-los. Pablo només ha posat lletra i música al que totes i tots pensem i no sabem expressar com ell ho fa, Pablo som totes i la seva presó volen que sigui la tomba de la nostra llibertat d’expressió.

No podem permetre que Pablo sigui segrestat pels aparells repressius de l’estat en nom d’una mal anomenada democràcia, el poble ha de respondre armant-se de solidaritat i treure a Pablo de les urpes d’un estat feixista i repressiu.

Aquest sindicat fa una crida a la mobilització i la solidaritat en tots aquells actes de protesta que es convoquin per tot el territori. No podem tolerar més exilis, més judicis o més presons pel simple fet d’escriure, de parlar, de cantar o de pensar, si callem serem igual de culpables que els que manen empresonar.

La lucha contra el Covid se queda en la puerta de la obra

La ampliación de edificios polivalentes que construye el Govern de Catalunya para hacer frente a la covid-19 estarán listos en enero próximo. Así lo ha anunciado este viernes el director del Servei Català de la Salut, CatSalut, Adrià Comella, en rueda de prensa, junto con el Vicepresident del Govern, Pere Aragonés. La financiación de los 85 millones de euros se ha hecho a cuenta de los fondos covid, según el Govern.

La vanguardia, 27 de noviembre de 2020

La ampliación del Hospital de Bellvitge deja atrás en su construcción la seguridad e higiene de los trabajadores.

Tras la grandilocuente noticia de la Vanguardia, nos encontramos con que el Govern de la Generalitat no dice nada de las jornadas laborales extenuantes de 11 horas diarias de lunes a viernes (con solo dos descansos de media hora para comer), mas 7 horas los sábados, 62 horas semanales en total, en diferentes turnos, a la que se ven sometidos los trabajadores y trabajadoras contratadas para la realización de dichas obras.

La subcontratación por parte de la UTE, que integra a las empresas Copisa y Suris, de casi todo el proceso de construcción, conlleva precariedad y temporalidad extrema para los trabajadores y trabajadoras, con ritmos de trabajo más propios de épocas esclavistas, con el consiguiente riesgo en cuanto a accidentes de trabajo.

La falta de higiene, en los espacios destinados al aseo personal y comedor de los trabajadores y trabajadoras se agrava por la inexistencia de vestuarios. En estos tiempos de pandemia no deja de ser una paradoja que un hospital destinado en principio a la lucha contra el Covid, y pagado por todos, y su construcción sea dentro de los terrenos del complejo sanitario, no se tomen las medidas mínimas de prevención. Unas obras, donde la preventiva de tomar las temperaturas de trabajadores y trabajadoras no se cumple. Para los responsables de la Generalitat de Catalunya que permiten estas situaciones deberían reescribir la famosa frase de Marx de “la democracia se queda en la puerta de la fabrica”, por la de “la lucha contra el Covid, se queda en la puerta de la obra”.

Este sindicato valora la posibilidad de emprender acciones sindicales y legales si esta situación no es corregida dentro de los plazos adecuados.

DETENCIÓ VIOLENTA D’UN COMPANY DE SOLIDARITAT OBRERA

Han detingut violentament al nostre company Luis en el transcurs d’una manifestació en contra de la fugida de Juan Carlos de Borbón.

Des de Solidaritat Obrera condemnem la vulneració dels drets de la classe treballadora per a protegir una institució corrupta com la monarquia.

PERMISO RETRIBUIDO RECUPERABLE

¿A que trabajadores afecta?

El permiso retribuido recuperable será obligatorio para trabajadores a cuenta ajena, en activo y que no estén realizando teletrabajo, de servicios no esenciales que sean públicos o privados. Quedan excluidos las bajas por incapacidad temporal o que tengan el contrato suspendido por otra causa.

¿En qué consiste?

Es un permiso obligatorio para el trabajador durante el periodo del 30 de marzo al 9 de abril (ambos inclusive) durante el cual percibirá su salario con normalidad (salario base más complementos salariales) pero generará una bolsa de horas que deberá devolver a su empresa. El lunes 30 de marzo se establece una moratoria en dicho permiso para que la empresa se adapte, si es necesario, al cese de la actividad.

¿Cómo deben recuperar las horas?

La recuperación se podrá hacer efectiva desde el fin del estado de alarma hasta el 31 de diciembre de 2020. La forma recuperación deberá negociarse entre la empresa y la representación de los trabajadores durante 7 días como máximo. De no alcanzarse acuerdo la empresa notificará a los trabajadores la forma de recuperación de las horas no prestadas durante la aplicación del permiso.

La recuperación de horas no podrá implicar incumplir el descanso mínimo previsto en la ley y en el convenio colectivo, ni la superación de la jornada máxima anual establecida y deberá respetar el plazo de preaviso legal. También deberán respetarse los derechos de conciliación de la vida personal, laboral y familiar recogidos legalmente.

La paralización de servicios no esenciales busca evitar la propagación del coronavirus, protege la salud del trabajador pero, para Solidaritat Obrera, el gobierno español deja clara su intención de que los trabajadores paguen la crisis confeccionando otra medida más al gusto de la patronal y con el beneplácito y satisfacción de los sindicatos mayoritarios. Generar una bolsa de horas a favor de la empresa y con iniciativa y poder absoluto en la negociación de la devolución precariza aún más los sectores más vulnerables.

TRAS LAS MUERTES VENDRÁ LA MISERIA

Todos y todas llevábamos desde mediados del 2019 escuchando continuamente la salmodia de que se avecinaba una crisis económica, los gobiernos repetían esta frase cada vez que se intuían vientos de cambio contra el neoliberalismo que nos subyuga. Esa crisis no llegó pero, en cambio, nos llega una crisis sanitaria cuyas consecuencias recaerán de nuevo sobre los hombros de la clase obrera.

El Coronavirus será la excusa utilizada por los poderes económicos (bancos, fondos de inversión, patronal, gobiernos neoliberales etc…) para dar otra vuelta de tuerca más a la pérdida de derechos, sumirnos en la miseria e intentar que la impotencia no nos permita ver alternativas a su dominación. Su coqueteo con la idea de entrar en crisis le ha dado alas a su economía especulativa y de usura, para aprovechar el caos sanitario y hacer negocio con nuestros derechos más básicos: la salud y la vida.

Para esos poderes económicos (los mismos que camuflan su fraude fiscal mediante pequeñas limosnas) se abre una oportunidad a nuevas inversiones y nuevas ganancias, abusando de una legislación laboral que no nos protege, sino que está al servicio de la acumulación de capital, cuyos adalides no piensan en vidas ni sufrimientos, sino únicamente en «beneficios».

Ver a un pretendido “gobierno progresista” haciendo ruedas de prensa con militares, policías y guardias civiles, como si de un conflicto bélico se tratara, donde sólo nos falta el cura sermoneándonos y bendiciendo las medidas adoptadas, nos hace recordar el fantasma, funesto, de aquello de “Muera la Inteligencia”. Es evidente que los cuerpos de represión del estado actúan como si se tratara de un conflicto bélico. Sólo hay que observar las imágenes de los abusos policiales que proliferan, para darnos cuenta de que es un conflicto contra su propia población. Y no falta quien jalea y justifica esos abusos, generando una situación en la que la delación y acoso sitúa fuera de la “ley y el orden” a quien piensa o actúa diferente. Millan Astray (fascista y golpista fundador de la Legión) se quitaría el “chapiri” para saludar la jugada maestra de algunos para mantener todo “atado y bien atado”.

Esto es una pandemia y no se necesitan armas, sino científicos y especialistas médicos que nos  ayuden a salir lo más indemnes posible de esta emergencia. Y hará falta también toda nuestra fuerza organizativa para no emerger de esta situación con menos derechos y libertades.

Tenemos claro que pretenderán que esta crisis la paguemos nosotros, los trabajadores, igual que la crisis anterior. De hecho, ya han empezado a pasarnos la factura con los centenares de ERTE’s anunciados. Querrán que paguemos a precio de oro los recursos  de la sanidad privada utilizados en esta crisis. Los poderes económicos ordenan, y los poderes políticos ejecutan. Para ellos sólo existe un problema: cómo vender la historia. Por eso es necesario que todos recordemos, llegado el momento, que la sanidad privada no ha sido parte de la solución, sino parte del problema, y deberemos exigir que todos los recursos de la sanidad privada se pongan al servicio del bien común.

Ahora se trata, más que nunca, de aquello de “la Bolsa o la Vida” y, contra esto, sólo se puede luchar con conciencia de clase, y organizándose en sindicatos y espacios combativos. Es hora de exigir medidas que protejan a la clase obrera, es hora de que paguen aquellos que siempre nos han utilizado para enriquecerse. Es por ello que requerimos:

  • Obtención de la financiación necesaria para la sanidad pública e incorporación de los recursos de la sanidad privada a la red pública.
  • Contratación del personal sanitario necesario y garantizar el pleno funcionamiento de los centros sanitarios, así como ampliar la cobertura en los territorios menos poblados.
  • Poner urgentemente a disposición de todas las personas los productos alimentarios e higiénicos que necesiten.
  • Garantizar por parte del Estado permisos adicionales retribuidos y plena seguridad laboral a trabajadoras y trabajadores enfermos, que deban dejar de trabajar por medidas profilácticas o que deban atender a personas dependientes. Paralización retribuida de las actividades o puesta en marcha de mecanismos temporales de teletrabajo en las actividades productivas no esenciales.
  • Paralización de los despidos y, para los ya producidos, derecho inmediato a percibir la prestación por desempleo y a que la que ahora se cobre no se entienda consumida tras la crisis sanitaria, volviendo a poner el “contador a cero”. Prohibición de  ERE´s y ERTE´s en grandes empresas durante el tiempo de vigencia del Estado de Alarma. Pleno respeto a las medidas de prevención de riesgos laborales y a las indicaciones de la comunidad sanitaria. Persecución de prácticas laborales abusivas.
  • Moratoria total del pago de hipotecas y alquileres. Detención de todos los desahucios e incautación a los bancos de las viviendas necesarias para asegurar a todas las personas ese derecho, por razones de emergencia de salud pública. Anular todo corte de luz, de gas o de agua por impago.
  • Renta básica de solidaridad suficiente para todas las personas en situación de necesidad y vulnerabilidad con independencia de su situación administrativa.
  • Persecución de los abusos policiales, contratación del personal necesario para la realización de tareas que deberían estar llevando a cabo diferentes entidades públicas y no el ejército. Retirada de los militares de las calles y de las ruedas de prensa gubernamentales (ningún virus será erradicado a cañonazos), para la inclusión de ciéntificos y especialistas médicos en las mismas. La crisis sanitaria no es lugar para promocionar el militarismo ni para blanquear el gasto presupuestario inútil que significa mantener al ejército.

Desde Solidaritat Obrera Barcelona lucharemos junto al resto de sindicatos combativos y movimientos sociales para la consecución de dichos objetivos, mientras tanto, hemos desplegado medidas para paliar el impacto más inmediato ofreciendo asesoría laboral gratuita a afectados por la crisis y ampliando nuestro Fondo de Emergencia Social para poder atender, mediante ayudas económicas, aquellas emergencias sociales que requieren de solución urgente.

Esto no es una guerra. Esa es la nueva excusa para meternos de lleno en una crisis que les hacía falta, y poder abrir nuevas posibilidades de explotar a la clase obrera. Lucharemos para que esta crisis signifique el final del sistema capitalista. Pero, si algo nos ha enseñado esta crisis sanitaria, es que sólo el pueblo salva al pueblo. Ahora y siempre, solidaridad y apoyo mutuo.

INFORMACIÓ COVID-19: DADES I PRECAUCIONS A LA FEINA

Us adjuntem taula de supervivència del virus Covid-19 en diferents medis i superfícies perquè sigueu conscients de la importància de tenir cura i extremar les mesures d’higiene i de la urgent necessitat de que l’empresa ens doni el material necessari per poder aplicar aquestes mesures.

Medi                                     Hores de supervivència Covid-19

Aerosols** ————————- Fins a 3 hores*

Plàstic —————————— Fins a 2 o 3 dies*

Acer Inoxidable——————-  Fins a 2 o 3 dies*

Cartró —————————— Fins a 24 hores*

Recomanacions a la feina

– Netejar superfícies de contacte amb desinfectant abans d’utilitzar-les.

– Tenir molta cura amb les zones brutes comuns: manetes portes, baranes, estris de menjar i beure i lavabos, menjadors, cuines i espais comuns en general. No comparteixis coberts, gots, ampolles o begudes amb els companys.

– No tocar-se ulls, nas o boca, encara que tinguis els guants posats.

– Extremar les precaucions amb el contacte social. Encara no es sap si el transmeten persones infectades que encara no tenen símptomes i, per tant, no prenen precaucions.

– Evita parlar directament d’enfront dels teus companys o usuaris, especialment si la distància és inferior a 1,5 metres. No saludis donant la mà, abraçades o similar.

– Renta’t les mans amb aigua i sabó, entre 40 i 60 segons, sobretot després del contacte amb secrecions respiratòries o zones d’us comú.

– Tapa’t la boca i el nas en tossir o esternudar amb mocadors d’un sol ús o amb la part interior del colze.

*Mesures fetes en condiciones de laboratori, amb factors ambientals els temps poden ser diferents. / **Medi similar a l’aire.

Estudi fet per Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses de Hamilton (Massachusetts)

Font: https://www.ccma.cat/324/el-virus-de-la-covid-19-es-pot-mantenir-actiu-fins-a-3-dies-en-algunes-superficies/noticia/2998186/

Solidaritat Obrera davant les mesures preses per la crisi del coronavirus

El Sindicat Solidaritat Obrera Barcelona, davant les mesures preses pels governs i davant l’actitud mostrada per nombroses empreses en les quals tenim seccions sindicals actives, per l’expansió del coronavirus, manifesta el següent:

– Cridem a tota la població treballadora a la calma, però també a estar vigilants i actius en la defensa dels seus drets sanitaris i laborals.

– Exigim que es prenguin les mesures preventives adequades en tots els centres de treball, paralitzant el treball on hagi de fer-se segons criteris mèdics i posant a la disposició dels treballadors i treballadores tots els mitjans i equips de protecció que siguin necessaris, com a gels, màscares, tests de la malaltia, etc. Exigim la immediata obertura de procediments penals contra les direccions de les empreses que no facin cas a les recomanacions mèdiques i a la normativa de prevenció de riscos laborals.

– Exigim que, immediatament, s’aprovi la legislació necessària per a considerar tota baixa derivada del coronavirus, o de períodes de quarantena o aïllament derivats del coronavirus, com a accident de treball i que, per tant, els treballadors i treballadores percebin durant les mateixes el 100% del seu salari.

– Exigim l’aprovació immediata de la legislació necessària perquè les treballadores i treballadors que hagin de deixar de treballar o adaptar la seva jornada per a cuidar de menors, persones majors o persones especialment vulnerables facin ús d’un permís retribuït amb el 100% del seu salari i no recuperable.

– Exigim, també, que s’aprovin immediatament ajudes econòmiques suficients per a totes les persones en situació de vulnerabilitat social, econòmica o sanitària, així com per a les famílies treballadores en atur o en situació d’exclusió. La precarietat i la pobresa són un dels principals factors de risc sanitari en la nostra societat. No permetrem que polítics i organitzacions empresarials surtin demanat baixades de impostos per les empreses per esmorteir el possible impacte econòmic.

– Exigim la contractació per part de la sanitat pública d’un contingent de professionals sanitaris suficient per a fer front a aquesta situació, així com l’augment immediat i substancial dels recursos financers disponibles per a la sanitat pública i la garantia que els treballadors sanitaris treballaran en condicions de seguretat. El pressupost de la Corona, les despeses militars, o les bonificacions sense justificació a empreses, organismes patronals o entitats religioses, han de destinar-se substancialment a fer front a la malaltia. El nostre sindicat no rep subvencions públiques i continuem funcionant pel suport i col·laboració que ens presten els treballadors. Estem segurs que altres institucions, que fan gala de popularitat en els mitjans de comunicació, podrien fer el mateix en aquesta situació d’urgència.

– Cridem a totes les organitzacions sindicals i de la classe obrera a romandre vigilants i actives en la defensa dels drets laborals i sanitaris de la classe treballadora. El recurs a la inspecció de treball, les denúncies penals, la protesta pública i la paralització de les activitats segons l’article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, són instruments que hem d’usar si és necessari.

En Solidaritat Obrera som conscients que la gravetat de la situació actual prové fonamentalment del procés de retallades i privatitzacions dut a terme en la sanitat pública. No es tracta de la gravetat de la malaltia (sense menysprear-la, tampoc) sinó de la incapacitat d’un sistema públic de salut gairebé desmantellat (per la temporalitat dels treballadors, les retallades en recursos i en nombre de llits, la gestió privada per fons d’inversió d’hospitals, etc.) d’evitar ser desbordat per la malaltia. A aquesta situació ens han portat els capdavanters del Capital i del mercat desregulat amb les seves polítiques d’austeritat. Hem de recordar-ho quan tot passi i actuar en conseqüència.

TREBALLADORS: PROTEGIU-VOS I CUIDEU-VOS!

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES ENS PROTEGIM JUNTS

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS.

ALS CAPITALISTES NO ELS IMPORTA LA NOSTRA SALUT SI NO SOM CAPACES D’OBLIGAR-LOS A FER ALGUNA COSA

 ORGANITZAR-NOS ÉS DEFENSAR LES NOSTRES VIDES

Solidaritat Obrera davant les mesures preses per la crisi del coronavirus

El Sindicat Solidaritat Obrera Barcelona, davant les mesures preses pels governs i davant l’actitud mostrada per nombroses empreses en les quals tenim seccions sindicals actives, per l’expansió del coronavirus, manifesta el següent:

– Cridem a tota la població treballadora a la calma, però també a estar vigilants i actius en la defensa dels seus drets sanitaris i laborals.

– Exigim que es prenguin les mesures preventives adequades en tots els centres de treball, paralitzant el treball on hagi de fer-se segons criteris mèdics i posant a la disposició dels treballadors i treballadores tots els mitjans i equips de protecció que siguin necessaris, com a gels, màscares, tests de la malaltia, etc. Exigim la immediata obertura de procediments penals contra les direccions de les empreses que no facin cas a les recomanacions mèdiques i a la normativa de prevenció de riscos laborals.

– Exigim que, immediatament, s’aprovi la legislació necessària per a considerar tota baixa derivada del coronavirus, o de períodes de quarantena o aïllament derivats del coronavirus, com a accident de treball i que, per tant, els treballadors i treballadores percebin durant les mateixes el 100% del seu salari.

– Exigim l’aprovació immediata de la legislació necessària perquè les treballadores i treballadors que hagin de deixar de treballar o adaptar la seva jornada per a cuidar de menors, persones majors o persones especialment vulnerables facin ús d’un permís retribuït amb el 100% del seu salari i no recuperable.

– Exigim, també, que s’aprovin immediatament ajudes econòmiques suficients per a totes les persones en situació de vulnerabilitat social, econòmica o sanitària, així com per a les famílies treballadores en atur o en situació d’exclusió. La precarietat i la pobresa són un dels principals factors de risc sanitari en la nostra societat. No permetrem que polítics i organitzacions empresarials surtin demanat baixades de impostos per les empreses per esmorteir el possible impacte econòmic.

– Exigim la contractació per part de la sanitat pública d’un contingent de professionals sanitaris suficient per a fer front a aquesta situació, així com l’augment immediat i substancial dels recursos financers disponibles per a la sanitat pública i la garantia que els treballadors sanitaris treballaran en condicions de seguretat. El pressupost de la Corona, les despeses militars, o les bonificacions sense justificació a empreses, organismes patronals o entitats religioses, han de destinar-se substancialment a fer front a la malaltia. El nostre sindicat no rep subvencions públiques i continuem funcionant pel suport i col·laboració que ens presten els treballadors. Estem segurs que altres institucions, que fan gala de popularitat en els mitjans de comunicació, podrien fer el mateix en aquesta situació d’urgència.

– Cridem a totes les organitzacions sindicals i de la classe obrera a romandre vigilants i actives en la defensa dels drets laborals i sanitaris de la classe treballadora. El recurs a la inspecció de treball, les denúncies penals, la protesta pública i la paralització de les activitats segons l’article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, són instruments que hem d’usar si és necessari.

En Solidaritat Obrera som conscients que la gravetat de la situació actual prové fonamentalment del procés de retallades i privatitzacions dut a terme en la sanitat pública. No es tracta de la gravetat de la malaltia (sense menysprear-la, tampoc) sinó de la incapacitat d’un sistema públic de salut gairebé desmantellat (per la temporalitat dels treballadors, les retallades en recursos i en nombre de llits, la gestió privada per fons d’inversió d’hospitals, etc.) d’evitar ser desbordat per la malaltia. A aquesta situació ens han portat els capdavanters del Capital i del mercat desregulat amb les seves polítiques d’austeritat. Hem de recordar-ho quan tot passi i actuar en conseqüència.

TREBALLADORS: PROTEGIU-VOS I CUIDEU-VOS!

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES ENS PROTEGIM JUNTS

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS.

ALS CAPITALISTES NO ELS IMPORTA LA NOSTRA SALUT SI NO SOM CAPACES D’OBLIGAR-LOS A FER ALGUNA COSA

 ORGANITZAR-NOS ÉS DEFENSAR LES NOSTRES VIDES