8M 2021: les dones, més essencials que mai

Un any més, som a les portes del 8M que, aquest any, donades les circumstàncies sanitàries, es presenta diferent en la seva forma i visualització, però amb la mateixa força que els anys anteriors ja que la lluita continua estant la mateixa; les reivindicacions també i, a més, s’hi afegeixen totes les derivades per la pandèmia. Una pandèmia que ha endurit la vida de milers i milers de dones al món, tant a nivell econòmic per les pèrdues de treballs o precarització dels mateixos (sobretot en famílies monomarentals), com en l’augment exponencial de les violències masclistes que han omplert de terror les vides de tantes dones i canalla, atrapades a casa amb els seus maltractadors.

Aquest any hem vist com es jutjava a diferents grups de dones per participar en actes feministes i per reivindicar els drets de totes, hem vist com aquesta mateixa “justícia” considerava abús la violació en grup d’una nena per 7 depredadors a Manresa, com anava augmentant de manera brutal la violència masclista durant el confinament amb els maltractadors, com s’empobrien tantes dones i com d’altres amb feines precàries i feminitzades, passaven de cop i volta a ser essencials per la societat, però sense millorar en realitat res de les seves vides. Tot això i més, només a casa, però és a tot el món que passen aquestes coses un dia, l’endemà i l’altre… Per sort, de tant en tant, hi ha bones notícies com ha estat la reforma de la llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans, que preveu l’autodeterminació de gènere sense informes mèdics a partir dels 16 anys i també reconeix les identitats no binàries.

Per tot això i molt més, aquest 8M tornarem a dir PROU! I reivindicarem els drets fonamentals de totes les dones del món en la seva immensa i meravellosa diversitat i participarem als actes que es preparen els dies 7 i 8 arreu del territori, de manera segura però implacable.

Perquè juntes som més fortes, perquè si ens toquen a una responem totes i perquè quan a través de la sororitat, enfortim la xarxa feminista, totes les dones sobretot les més vulnerables i oblidades pel sistema, en sortim reforçades i podem fer sentir la nostra veu. VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Afectació que ha deixat la pandèmia covid-19  a les dones d’arreu del món

La pandèmia ha intensificat la violència contra dones i infants a tot el món. Les mesures necessàries per bloquejar el virus, a més d’aconseguir limitar la seva propagació, han comportat que les persones que pateixen la violència a les llars s’hagin trobat cada vegada més aïllades. En alguns països les consultes a Google d’ajuda contra la violència van augmentar un 75% l’any passat i les trucades de víctimes van incrementar-se. Es van crear noves mesures per tal que aquestes dones poguessin comunicar  la sospita de que les seves vides perillaven, tot i així, molts casos extrems es van viure silenciats durant la pandèmia ja que el confinament va complicar la possibilitat d’accés a serveis d’ajuda.

D’altra banda, les dones són les que realitzen en gran part la feina de mantenir la salut i el benestar del més petits, la gent gran i els malalts. Una feina no remunerada però amb un gran valor econòmic. 

(Font: Policy brief:The impact of COVID-19 on Women, 2020).

Les feines no remunerades son fonamentals pel sosteniment de qualsevol societat, per tant, han de ser recolzades i reconegudes per polítiques adients. Un dels impactes que deixa la pandèmia a moltes dones que ja vivien angoixades per la seva economia, és veure ara encara més limitada la possibilitat d’accedir a contractes dignes,  ja que hem passat 3 vegades més hores que els homes en aquests tipus de feines infravalorades (llar i cures). A sobre, la bretxa salarial global de gènere resta estancada en un 16% i les dones cobren fins a un 35% menys que els homes en alguns països.  Al marge de l’àmbit domèstic, les cuidadores han estat al capdavant durant la crisi i representen el 70% del col·lectiu arreu del món. A la sobrecàrrega de la feina sanitària i de serveis essencials, i a la càrrega mental que això comporta, també se li afegeixen altres sectors feminitzats i que també son essencials pel manteniment de les poblacions com el comerç  d’alimentació i la neteja. Tanmateix, moltes s’han vist obligades a deixar les seves feines, perquè havien de fer front al tancament d’escoles. Les partides socials es veuen minvades degut a l’esforç econòmic realitzat per lluitar contra el virus i, tal com ja ha indicat ONU Mujeres, en totes les crisis econòmiques acabem essent les més perjudicades. La Encuesta de Población Activa (2020) indica que l’any passat finalitzava amb una taxa d’atur del 29’4% per a estrangeres i treballadores amb doble nacionalitat, així que, l’atur de les dones migrants duplica al de les autòctones ja que les primeres es troben doblement discriminades.

Reflexions envers la situació global de les dones

El 2020 ha estat marcat per la crisi sanitària i ens ha posat a prova com a societat. Cal continuar treballant i lluitant per tal que la vida que ens espera sigui més justa que la que deixem enrere.

Conèixer com ens afecta a les dones la pandèmia per COVID-19  i el trasbals social que l’acompanya és una de les claus principals per saber on actuar, no només ara, si no també en el futur. Si no canviem els rols tradicionals, la càrrega assumida per les dones augmentarà perillosament i també els seus efectes negatius com: sobrecàrrega, estrès, problemes mentals, menys temps de qualitat  per a la família i una aturada de la vida professional.

Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia i l’emergència sanitària, és a repensar en el que és prioritari; el tipus de feina que ara considerem essencial, justament és el tipus de feina que el sistema capitalista ha menyspreat i oblidat any rere any. La recuperació d’aquesta crisi ens portarà temps, però tenim molt clar que ha d’anar acompanyada de polítiques socials, econòmiques i laborals que girin al voltant de la igualtat i que protegeixint els col·lectius més vulnerables, mesures que ens convertiran en una comunitat més justa, plural i diversa.

25N, Día Mundial contra las violencias machistas

“Una de cada tres mujeres en todo el mundo ha sufrido alguna vez en su vida violencia física o sexual infligida por un compañero íntimo o violencia sexual infligida por cualquier otro agresor (OMS, 2020)”.

La violencia machista constituye una grave violación de los derechos humanos de la mujer. Hay muchas formas de violencia machista, las cuales pueden tener numerosas consecuencias sanitarias negativas para ellas y sus hijes. Esto puede afectar a su bienestar para el resto de su vida.

¿Ha aumentado la violencia machista desde el inicio de la pandemia? Sí, durante cualquier tipo de emergencia, incluidas las sanitarias como las epidemias, tiende a incrementar. Así ha sido desde el inicio de la pandemia del COVID-19, especialmente en su forma más común, la violencia de pareja en el hogar, en las que el aumento que se ha producido ha sido considerable. Los datos reflejan la dificultad para acceder a las ayudas que ha supuesto la convivencia forzada con los agresores durante el confinamiento al estar encerradas 24 horas al día con su maltratador. Disminuyó el número de víctimas que solicitaron ayuda debido a las medidas de confinamiento y al miedo a infectarse en los centros de atención sanitaria, pero las llamadas al teléfono 016 de asistencia a mujeres que sufren violencia de género aumentaron un 45% desde el pasado enero[1], lo que nos da una idea del aumento del tipo de violencia ejercido especialmente durante la etapa de confinamiento: la violencia machista de control.

En el año en curso, ya tenemos a 79 compañeras[2] menos entre nosotras debido a los feminicidios perpetrados por maridos, exparejas, hijos, clientes y desconocidos que se creyeron con el derecho de arrebatarles la vida.

¿Quién es más vulnerable? Las mujeres desplazadas, migrantes o refugiadas y aquellas que viven en zonas de conflicto, lasmujeres mayores y las mujerescon diversidad funcional tienen un mayor riesgo de sufrir violencia, pudiéndose ver mucho más expuestas y afectadas durante la pandemia del COVID-19.  La violencia machista, en particular la violencia de pareja cuando se produce en casa, tiene efectos importantes sobre la salud de las mujeres y de sus hijes; puede dar lugar a traumatismos y problemas graves de salud física, mental, sexual y reproductiva, incluidas las infecciones de transmisión sexual, la infección por el VIH y embarazos no planificados. En casos extremos puede provocar la muerte y a menudo los efectos de la violencia machista perduran toda la vida.

¿Cómo podemos prevenir la violencia machista? Educando en la igualdad, previniendo los roles de control y de género, las posibles situaciones de violencia de género, visibilizando y reprobando roles dominantes y estereotipos transmitidos culturalmente. Todavía muchos jóvenes tienden a normalizar ciertos comportamientos machistas como las conductas de control, violencia psicológica, abuso y el acoso en la pareja debido a una visión tradicional de los roles de género donde ellos son posesivos y ellas deben guardar lealtad y fidelidad. Asimismo, estas conductas se continúan justificando equivocadamente apelando a ideas y mitos del amor romántico como “a más celos, más amor; a mayor control, más amor”. Muchos hombres se desentienden de los actos liderados por el movimiento feminista, no se ven reflejados o incluso a veces se sienten ofendidos cuando se habla de erradicar las violencias machistas. Se reafirman con el desgastado discurso de “yo jamás le he puesto la mano encima a una mujer”.

Si nos paramos un minuto a reflexionar, seguro que somos capaces de identificar diariamente muchísimas violencias invisibles, más allá del maltrato físico, las cuales están totalmente integradas y naturalizadas en nuestra sociedad machista; violencias que siguen fuertemente arraigadas y justificadas en el pensamiento mayoritario, que sin darnos cuenta siguen siendo transmitidas de generación en generación, fomentando las desigualdades. Por todo ello, el 25N se conmemora el día internacional contra las violencias machistas y ésta no es sólo una fecha importante para las mujeres, sino un recordatorio para toda la sociedad.  ¡Salud y Feminismo!


[1] Datos correspondientes al mes de julio recogidos en el portal estadístico del Ministerio de Igualdad.

[2] Datos a fecha de 20/11/2020 Feminicidio.net

Huelga Feminista 8M 2019

SOLIDARITAT OBRERA BARCELONA

Mujeres libres, seguras e independientes. Qué bonito sería un mundo en el que las mujeres disfrutáramos de la vida, de la libertad y de nuestra independencia sin haber sido educadas en sociedades androcentristas basadas en sistemas patriarcales. Pero la realidad no es así, las mujeres no estamos seguras. Nos violan, nos explotan y nos matan con total impunidad en un mundo machista y patriarcal en el que la palabra del hombre y, por tanto, su justicia, son ley divina.

Si durante el siglo XX la lucha feminista había avanzado mucho, aunque no lo suficiente, luchando contra el machismo más radical, en los últimos años estamos sufriendo un retroceso de nuestras libertades que hace que se haya convertido en una cuestión de emergencia. La lucha por parte de todas nosotras se hace del todo necesaria, no sólo para defender lo que ya habíamos logrado, sino para acabar de una vez por todas con el machismo, los malos tratos y la impunidad de los maltratadores y los violadores ante la justicia, para acabar con la diferencia salarial, para acabar con tener que demostrar más que los hombres nuestra valía en el mundo laboral… La lucha por parte de todas nosotras es necesaria para frenar el avance del fascismo. El fascismo nos quiere sumisas, obedientes y sin otra capacidad que ser meros adornos del hombre, tal y como nos contaban nuestras abuelas.  Aquellas abuelas que, las que pudieron, se rebelaron contra su statu quo y empezaron un camino que es nuestra obligación, de las mujeres de hoy, defender y continuar.  Es nuestra obligación continuar aquel camino para que al final lleguemos al punto en el que la igualdad de género sea una realidad en todos los sentidos y facetas de la vida.

Aunque nos duela admitirlo, inconscientemente, nosotras reproducimos los micromachismos que nos rodean y que nos han ido calando desde pequeñas. Se trata de una cuestión de coeducación, educación en igualdad a niños y a niñas, en todos los ámbitos de nuestra vida, como el hogar, el colegio, la televisión… También se trata de una cuestión de justicia, es intolerable que un maltratador, un violador o un asesino de mujeres quede en libertad en nuestra sociedad, es intolerable que la palabra de la víctima no valga nada respecto a la del depredador. Tal vez, no sólo se trate de educación y justicia, pero seguro que es un buen comienzo para empezar a sembrar la semilla de la igualdad, el respeto y el derecho de todas de cara a las futuras generaciones.

Continua llegint