“La riquesa és acumulada per uns pocs mentre als altres ens condemnen a la precarietat”

Entrevista a Miguel Augusto de Solidaritat Obrera Metro de Barcelona publicada en Esquerra Diari

http://www.esquerradiari.cat/Miguel-Augusto-de-TMB-La-riquesa-es-acumulada-per-uns-pocs-mentre-als-altres-ens-condemnen-a-la

Per què des de Solidaritat Obrera doneu suport a la vaga del pròxim 30 de gener a Euskal Herria?

Des de Solidaritat Obrera, al costat de la resta de sindicats alternatius, considerem que independentment de qui estigui en el govern, és necessari continuar treballant per a eliminar les reformes laborals, tant la de Rajoy com la de Zapatero. Augmentar l’SMI és important, s’ha fet un petit avanç amb els 950 euros, però queda lluny del que hauria de ser.

Estem veient que a tota Europa i també aquí, en l’Estat espanyol, la situació és la mateixa. S’està buscant reduir les pensions a través d’atacs com l’ampliació de la vida laboral o variant el càlcul laboral perquè nosaltres acabem cobrant menys de les prestacions.

Des de fa anys estem veient que els treballadors i treballadores cada vegada cobrem menys, contractes curts i insegurs que empitjoren la nostra qualitat de vida, a molts de nosaltres ens costa cada vegada mes arribar a fi de mes per la pujada dels aliments, l’habitatge, el transport, les taxes universitàries, les factures d’aigua, llum, gas etc., el capitalisme és cada vegada mes agressiu. La riquesa és acumulada per uns pocs mentre als altres ens condemnen a la precarietat.

A més vivim sota un estat cada vegada mes repressiu: la llei mordassa, llei d’estrangeria, els articles 135 i 155, repressió als moviments polítics que aixafen amb multes o condemnes als qui aixequen la veu contra la injustícia.

Per tot això, a Euskal Herria han convocat a la vaga general i nosaltres des d’aquí donem suport a aquesta vaga general amb una jornada d’accions en solidaritat.

Creus que hi ha motius suficients per a una vaga general estatal?

Per descomptat que hi ha motius suficients per a anar a la vaga general en tot l’Estat. Encara sabent que els sindicats majoritaris com a CCOO i UGT es neguen a convocar a la vaga general i que mai secunden jornades com aquesta, existeixen motius per a cridar a una vaga general i la del dijous podria haver-se estès a tot l’Estat.

Des de Podemos Euskadi també s’ha negat a donar suport a la convocatòria de vaga, que opinió teniu sobre aquest tema?

Jo crec que la frase que ho exemplifica és la que diuen els pensionistes en les seves mobilitzacions: “Governi qui governi, les pensions es defensen”. Podemos vol donar la imatge de tenir un peu en el govern i un altre al carrer, però sense donar suport a la vaga general el que fa és posar els dos peus en el govern.

Quines accions teniu previstes per al 30E a Catalunya?

Al matí tots els sindicats combatius convoquem a una concentració unitària en ple centre de Barcelona, en Passeig de Gràcia. I a la tarda, a les 18.30 convoquem també en Jardinets de Gràcia. Convocatòries, totes, al costat de les diferents forces sindicals d’esquerra: La IAC, Co.Bas, Solidaritat Obrera, Coordinadora Obrera Sindical (COS), CGT i CNT.

Finalment, quina crida fas perquè el dijous sigui una jornada massiva?

Des del sindicalisme alternatiu fem una crida a la resistència i a la lluita activa contra l’explotació. És necessari que ens organitzem en els centres de treball, els barris, els pobles, perquè el treball ens ha de servir per a viure, no vivim per a treballar. Volem recuperar el salari perdut i que el dret a l’habitatge no sigui una frase buida de contingut en un text legal.

No acceptem que s’especuli amb els nostres habitatges, de la mateixa manera que com a treballadors i treballadores ens neguem a ser una simple mercaderia en venda. Junts hem de passar a l’ofensiva en tots els fronts.

Juntes Passem a l’Ofensiva

Des de fa anys les treballadores i treballadors cada dia cobrem menys, tenim contractes més curts i insegurs que empitjoren la nostra vida. A moltes de nosaltres ens costa cada vegada més arribar a final de mes a causa de la pujada dels aliments, l’habitatge, el transport, les taxes universitàries, la factura de la llum, l’aigua, etc. El capitalisme és cada dia més agressiu: La riquesa és acumulada per uns pocs mentre a la majoria ens condemnen a la precarietat.

A més a més, vivim sota un Estat cada cop és més autoritari -llei mordassa, reformes laborals, llei d’estrangeria, el 135, el 155, repressió als moviments polítics…- que esclafa a multes i condemnes a qui aixeca la veu davant la injustícia.

Per tot això, és molt important que articulem una resposta defensiva davant aquestes agressions des dels nostres llocs de feina, ja que és allí on patim l’explotació directament. Perquè sabem que la lluita per la democràcia no es pot aturar a les portes dels centres de treball, posem sobre la taula la necessitat que el sindicalisme combatiu conflueixi, perquè sigui una eina útil en la defensa de la gent treballadora.

Aquest 2019 hem vist que quan lluitem, podem guanyar. Les lluites de les cambreres d’hotel, de les teleoperadores, dels Riders, dels treballadors de Titan, del Bicing de Barcelona, de Cacaolat o de la fàbrica de Stradivarius (Inditex) de Sallent marquen un canvi de tendència. Aquestes lluites mostren que un sindicalisme combatiu i a l’ofensiva és capaç de donar victòries i eines útils per al conjunt de les classes treballadores.

A més a més, la classe treballadora ha demostrat un anhel de canvi i de trencament contra dels agents legitimadors de la transició, posant en qüestionament la monarquia o la indissoluble unitat de l’Estat. Aquest fet ha donat lloc a respostes i propostes a tots els nivells com el 15M o l’1O, articulades a través d’un impressionant sindicalisme social que, des de la lluita per l’habitatge, l’emergència del moviment ecologista i feminista, el moviment per les pensions públiques, contra les externalitzacions o la Llei Aragonès, han estat capaços de sacsejar la realitat social. Una prova evident és la gran influència i incidència en les vagues generals feministes del 8-M o la del 3-0, després de la brutal onada repressiva realitzada per l’Estat. Ara, és més necessari que mai, avançar cap a formes de lluita i canvis culturals que permetin pensar estratègicament les alternatives al capitalisme.

És per tots aquests motius que el sindicalisme combatiu fem una crida a la resistència i la lluita activa contra l’explotació. Cal que ens organitzem als centres de treball, als barris i als pobles, perquè treballar ens ha de servir per poder viure i no hem de viure per treballar. Volem recuperar el salari perdut. Exigim que el dret a l’habitatge no sigui només una frase buida de contingut en un text legal. No acceptem que s’especuli amb les nostres llars de la mateixa manera que com a treballadores i treballadors ens neguem a ser una simple mercaderia en venda. Juntes passem a l’ofensiva en tots els fronts.

Com a punt de partida, convoquem a una jornada de mobilització el pròxim 30 de gener en solidaritat amb la lluita de les treballadores d’Euskal Herria i en defensa dels nostres drets.

Governi qui governi, seguirem lluitant!