És hora de la desobediència

SOLIDARITAT OBRERA BARCELONA

Davant la repressió manifesta del poder judicial i polític de l’estat espanyol en la sentència del procés, Solidaritat Obrera vol manifestar el seu rebuig i la seva indignació més contundent, així com mostrar la seva solidaritat amb les famílies dels presos, de tots els presos i exiliats, siguin dirigents polítics, socials o membres dels CDR.

Mai un exercici democràtic de participació ciutadana, com va ser l’1 d’octubre del 2017, no pot comportar unes sentències tant desproporcionades i repressives que, de cap manera, són només contra les persones jutjades, sinó contra tot un poble que volia exercir el dret d’autodeterminació, un dret que des de Solidaritat Obrera entenem que és bàsic per a tots els pobles.

No volem ni estats ni governs, desitgem  l’autogestió i l’autoorganització, i això va ser per a nosaltres l’1-O del 2017. Aquell valent gest d’un poble, alçat i tossut, ha desencadenat la repressió d’un estat al qual li ha caigut definitivament la careta democràtica per mostrar una vegada més, com ja ha passat amb els joves d’Altsasu, Alfon i molts altres presos polítics, el seu tarannà feixista i repressiu.

La mobilització del poble, que demostra la ràbia davant d’unes sentències pròpies d’una dictadura feixista, no fan més que evidenciar que la lluita és l’únic camí. L’estat espanyol no vol una solució política, perquè  per trobar aquesta solució s’ha de ser valent. La repressió demostra que tenim una classe dirigent reaccionària i a sou de les empreses de l’IBEX 35.

La situació de Catalunya ha posat de manifest les misèries d’una classe política més interessada a seguir les consignes del dictador Franco, “atado y bien atado”, que a donar resposta a les legítimes reivindicacions del poble.

Mai no acceptarem cap sentència que castigui a aquelles persones que fan possible l’exercici  d’un dels nostres drets més fonamentals.

Per a Solidaritat Obrera, l’autodeterminació dels pobles és un dret i, per tant, tenim clar que amb aquesta sentència només ens queda la desobediència.

És hora que la classe obrera es deslligui de tot vincle amb unes organitzacions polítiques que, com queda manifest, no serveixen per satisfer les seves ànsies de llibertat. Preneu les regnes del vostre destí per decidir-ho tot. Davant la repressió dels Estats, autoorganització, mobilització al carrer i desobediència.